Amb una mica de retard, en ocasió del cinquè aniversari del traspàs de Xavier Sorní i Esteva (1951-2016), que fou president de la SCHF entre els anys 2003 i 2016, la societat té l’honor de publicar a la columna E-Col·laboracions la reproducció d’un article anterior de l’autor, in memoriam. Es tracta del text que va preparar per a la sèrie “Farmacèutics Innovadors” que la SCHF va publicant periòdicament a la revista Circular Farmacèutica. Amb motiu d’haver arribat al núm. 50 de la sèrie, com a article especial commemoratiu, Sorní va presentar la societat com si es tractés d’un farmacèutic i ens dóna les claus per entendre el moment històric de la seva fundació i posterior evolució.
Societat Catalana d’Història de la Farmàcia (Barcelona, 1991) Xavier Sorní Esteva, SCHF
[Reedició del text original publicat per l’autor l’any 2015: Sorní, X. (2015) – “Societat Catalana d’Història de la Farmàcia (Barcelona, 1991)” – A: Farmacèutics Innovadors Núm. 50 – Circular Farmacèutica 73 (2): 30]
L’entitat
L’origen de la idea que portaria a la creació de la “Societat d’Amics de la Història i de la Ciència Farmacèutica Catalana” (actualment Societat Catalana d’Història de la Farmàcia), es troba, d’una banda, en l’interès que el Dr. Ramon Jordi González tenia en que no es perdés tota la documentació que va poder recollir pertanyent al període 1958/1981, derivada dels fets aflorats el desembre de 1958 en el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Alhora, creia en la possibilitat de que aquesta documentació anés augmentant amb els anys a través de donacions. Aquesta idea, però, s’anà gestant molt lentament. Persona crítica i molt vinculada amb tots els organismes i les institucions relacionades amb la Història de la Farmàcia, al final, es convencé que cap del país li oferia prou confiança per dipositar la seva documentació. Així, durant el Congrés Internacional d’Història de la Farmàcia celebrat a Plasència (Itàlia) el 1988, va proposar la creació d’una societat internacional per tal d’interessar-la en el coneixement de la Història de la Farmàcia catalana. Aquell intent de crear aquella Societat al final no sortí bé. Per això, el dia 10 de setembre de 1991, fruit de contactes previs, ell i cinc persones més signaren el document de la refundació de la Societat, amb Catalunya com a un àmbit preferent d’actuació.
Caràcter farmacèutic
La finalitat d’aquella nova Societat era clarament històrico-farmacèutica, però restava oberta també a la Ciència farmacèutica. El 2005 la Societat d’Amics de la Història i de la Ciència Farmacèutica Catalana, per tal d’especialitzar-se més i, alhora, reduir el nom, canvià la denominació per “Societat Catalana d’Història de la Farmàcia”. Tot i el caràcter marcadament farmacèutic, de bon principi i fins l’actualitat, ha incorporat com a socis estudiosos d’altres branques.
La innovació
La concepció de la Societat és la clau per comprendre encara avui, després de 24 anys d’existència, les raons del seu èxit, malgrat les dificultats que ha hagut d’anar superant. I és que la fundació de la Societat fou una autèntica innovació. Un primer aspecte és el plantejament que per assolir els objectius traçats era precisa una total independència, és a dir, sense sotmetiment a altres entitats ni organismes més enllà de pactes i convenis revisables. Un segon punt és l’arrelament en la societat civil, i, encara un tercer, el caràcter amigable de l’associació, envers la història i la ciència farmacèutica catalana, i envers els seus socis.
Per saber-ne més
– Jordi González, Ramon. “El naixement la Societat d’Amics de la Història i de la Ciència Farmacèutica Catalana resultat d’un llarg i accidentat camí”. Butlletí de la SAHCFC, (27) 10/22 (2001).
CITACIÓ RECOMANADA
Sorní, X. (2022) – “Societat Catalana d’Història de la Farmàcia (Barcelona, 1991)”, reedició de l’original de 2015. E-Col·laboracions núm. 3. Blog de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia. Disponible a https://schf.cat/num-3-societat-catalana-dhistoria-de-la-farmacia-barcelona-1991-per-xavier-sorni-esteva/