Autor de l’article: Dr. Ferran Sabaté, Societat Catalana d’Història de la Medicina.
RECENSIÓ
Jaume Mercant: Els vegetals a Mallorca. Segons el manuscrit del farmacèutic cartoixà Fra M. Cortés (1820).
Palma de Mallorca, Editorial El Tall, 2021.
Es tracta de la reproducció facsímil d’un quadern manuscrit, de 21×15 cm, amb tapes de cartolina tova, de 55 fulls i 110 pàgines. Porta per títol: “Diccionario de los vegetales de Mallorca y de las semillas sembradas para la historia natural y de sus usos descubiertos hasta el presente”. Esta datada a l’any 1820 i, sota el títol hi afegeix “al uso de Fr. M. C. Cartujo”.
Aquest quadern manuscrit forma part dels pocs documents conservats –escrits o impresos-, de l’antiga Cartoixa de Valldemosa a Mallorca. Després del decret de desamortització eclesiàstica, promogut pel ministre espanyol Mendizabal l’any 1835, es produí també l’exclaustració dels monjos cartoixans. No obstant, Fra Marià Cortés va seguir a la farmàcia del monestir de Valldemosa fins al 1839, com a monjo apotecari.
La reproducció facsímil d’aquest quadern de botànica insular mallorquina, s’acompanya d’un estudi preliminar del doctor Jaume Mercant, on ens parla de la medicina i farmàcia monàstica practicades per diverses ordres religioses durant l’Alta Edat Mitjana; exposa una breu història de la Cartoixa de Valldemosa i la seva farmàcia, des de la seva fundació fins al segle XX.
A continuació ens parla de la biografia de l’autor: Josep Francesc Cortés Coll (1777-1840?), natural de Manresa, que va agafar els hàbits de monjo llec cartoixà el 2 de febrer de 1802, quan tenia 25 anys, a la cartoixa de Jesús de Nazaret de Valldemosa. Sense més estudis que els de l’experiència, va arribar a responsable de la farmàcia monàstica. Va escriure uns apunts de botànica, que foren trobats entre l’escassa documentació localitzada desprès de la desamortització, que estan datats al 1820.
En aquest manuscrit es descriuen per ordre alfabètic en castellà, llatí i català les plantes de l’illa de Mallorca tot distingint entre sis tipus: oficinals, pastures, arts, jardí, comerç i comestibles. El total de plantes anomenades és de 1754, de les quals 573 (33%) són medicinals (Officinalis). A algunes els hi atribueix més d’un ús.
L’autor d’aquest llibre, Jaume Mercant, és un estudiós de la història de la ciència. La seva tesi doctoral va versar sobre “Historia de la Farmacoterapia: siglos XVIII y XIX. La farmacia monástica de la Real Cartuja de Valldemosa” (Universitat Autònoma de Barcelona, 2008), on fa un detallat estudi de la matèria mèdica d’aquest període, en base a la documentació conservada d’aquest monestir. Ha participat en la redacció de la monumental “Història de la Ciència a les Illes Balears”, i ha publicat articles sobre aquests temes.
Aquest quadern manuscrit de fa 200 anys, ens dona constància de la pervivència de la llengua catalana en l’àmbit de la ciència –particularment en les ciències naturals, la botànica i la terapèutica- des de principis del segle XIX, com nosaltres hem posat de manifest al llibre: “Inicis del lèxic científic català modern. Ciència en català als segles XVIII, XIX i XX” (Josep M. Calbet Camarasa, Ferran Sabaté Casellas, Elisenda Sabaté Pérez. La Seu d’Urgell, Editorial Salòria, 2016. 2a edició).
CITACIÓ RECOMANADA
Sabaté, F. (2021) – “Recensió de : Els vegetals a Mallorca. Segons el manuscrit del farmacèutic cartoixà Fra M. Cortés (1820)”, de Jaume Mercant. E-Col·laboracions núm. 2. Blog de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia [en línia]. Disponible a https://schf.cat/num-2-recensio-de-els-vegetals-a-mallorca-de-jaume-mercant-per-ferran-sabate/